Les Fàbriques de Gallifa / Marina Cirera Gaja
Cirera Gaja, Marina


Manlleu : Museu del Ter MNACTEC : Ajuntament de Manlleu ; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2023
106 p.
Bibliografia i fonts.

Durant el segle XIX el riu Ter es va omplir de fàbriques. La instal·lació d'aquestes indústries va comportar canvis a tots els nivells i una transformació total d'aquest paisatge, en especial dels nuclis travessats pel Ter, en aquest cas, Les Masies de Voltregà. En aquest municipi, i sempre al costat del riu, hi tenim documentats fins a sis conjunts industrials durant aquest període. Entre ells a l'alçada de la zona coneguda com el Despujol, el conjunt protagonista d'aquest treball: les fàbriques de Gallifa. Un complex industrial actiu durant més de cent anys, entre 1890 i 1997, que va marcar el ritme de vida de bona part dels habitants de les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà, com podreu comprovar gràcies a aquest treball de la historiadora Marina Cirera.

8Hores / Pepe Gálvez Miguel, Alfons López Tufet
Gálvez Miguel, Pepe


Lleida : Pagès, 2021
112 p. ; 24 cm (Doble Tinta, 1) 
ISBN 9788413032481

La Rosa de Foc s'havia encès en revolta anys abans i es mantenia brasa encesa. En aquest clima de revolta latent, el Noi del Sucre arribà a Barcelona des de la seva Lleida natal per a donar-se a la lluita pels drets socials en la seva militància en la CNT. Salvador Seguí havia entès que la lluita havia d'ocupar tots els fronts i que, tots els mitjans necessaris implicava cobrir des de la resposta armada contra el pistolerisme de la patronal i la burgesia fins la batalla de les idees. Precisament, esbirros del Sindicat Lliure van cosir-lo a trets en ple carrer protegits per una aliança entre la patronal, governació i la dreta política. No van suportar la victòria de la Vaga de la Canadenca que proclamava: 8 hores de treball, 8 hores d'esbarjo, 8 hores de descans. Com que les victòries no són per sempre -com tampoc ho són les derrotes-, hem de vetllar pels drets socials, encara. Còmic situat en el context de la Fundació de la CNT i la vaga del 1917. (Editorial).

La Vaga de la Canadenca : el Waterloo de la CNT i la jornada laboral de les vuit hores / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 26 (2019) , p. 99-118
Textos de les sessions del curs: La Rosa de Foc : obrerisme i moviments sindicals a Barcelona durant el primer terç del segle XX (1909-1936) organitzat per l'Arxiu Històric de la Ciutat per commemorar el centenari de la vaga de la Canadenca. Volum editat per Teresa Abelló. Notes a peu de pàgina.

­Les 8 hores! En el centenari de la vaga de La Canadenca / Soledad Bengoechea Echaondo
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: 191770 Històries de Barcelona : especial "Catxipanda, diari no diari d'història". Sant Andreu de Palomar, Barcelona : TOT Història Associació Cultural : Llop Roig-Llibres i Cultura, 2019. p. 76-84
 (La Barcelona revolucionària) 

La Qualitat de l'ocupació de la indústria a Catalunya : informe aprovat pel Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social en la sessió extraordinària del dia 26 de novembre del 2018 / ponent: Gina Argemir

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.


Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Coneixement, 2019
244 p. ; 24 cm (Papers de l'Observatori de la Indústria, 5) 
ISBN 9788439398943
ISBN 9788439398974 (PDF)

Els governs han regulat aspectes que afecten la qualitat dels llocs de treball des de mitjans del segle XIX (salut i seguretat, reducció de la jornada de treball, vacances pagades, etc.). Tradicionalment, però, les polítiques públiques s'han centrat més en crear llocs de treball. S'entenia que una ocupació remunerada era la garantia d'un mínim benestar i per tant calia aconseguir els màxim llocs de treball possibles. Així doncs, el focus estava en generar ocupació, deixant la qualitat en un segon pla o relegant-ne el debat a moments de plena ocupació. La recessió viscuda al món occidental des de l'any 2008 va suposar un increment molt important de la taxa d'atur, especialment a Espanya i Catalunya, on aquesta es va allargar fins a l'any 2013. Els darrers anys s'ha produït una certa recuperació de l'ocupació, però una de les qüestions que més preocupa és la qualitat de l'ocupació que s'està generant. L'objectiu principal de l'informe és estudiar l'evolució de la qualitat de l'ocupació a la indústria, analitzar els factors que més incideixen en la determinació de la qualitat de l'ocupació i identificar els sectors industrials tractors en la creació d'ocupació de qualitat.

La Vaga de La Canadenca : la conquesta de les vuit hores / Ferran Aisa
Aisa i Pàmpols, Ferran


Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Edicions de 1984, 2019
315 p. ; 21 cm (De bat a bat, 42) 
Bibliografia.
ISBN 9788416987412 (Editorial)
ISBN 9788491561897 (Ajuntament)

La conquesta de la jornada laboral de vuit hores va ser el resultat d'una lluita titànica del moviment obrer organitzat que, des dels llunyans anys de la Primera Internacional, es reivindicava. El llibre també fa un recorregut per la història de la lluita de les dones treballadores pel reconeixement de condicions igualitàries amb els homes.

El 1er de Maig a Catalunya. Les Vuit Hores i la jornada internacional del treball / Maria Rodríguez Calleja
Rodríguez Calleja, Maria Isabel


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 216-219 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina.

El 1er de Maig va ser establert per un Congrés Obrer Internacional amb el propòsit de realitzar una afirmació pública dels obrers com a obrers, sense distincions ni ideològiques ni nacionals. Una unitat que s'establia amb la demanda d'una legislació internacional del treball amb la jornada de vuit hores al capdavant. Però aquestes diferencies si que existien i es basaven en les relacions entre els mateixos obrers i entre els obrers i la societat que els envoltava. Unes diferencies que configura la història del moviment obrer en general i la de la jornada del 1er de Maig en particular.

Jornada, salarios y costes laborales en el sector textil catalán (1891-1936) / Montserrat Llonch Casanovas
Llonch i Casanovas, Montserrat


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 26 (2004) , p. 101-140
Referències bibliogràfiques.

Aquest article és un estudi comparatiu sobre la importància i l'impacte de la millora en les condicions laborals dins la indústria tèxtil catalana als inicis del segle XX. Els principals avenços que s'han considerat son uns salaris més alts i una reducció de la jornada laboral. Aquestes millores han de ser analitzades de forma contradictòria: Per una banda, uns salaris més alts van significar una millora de les condicions de treball però, per altra banda, van suposar un augment significatiu dels costos laborals ja que van anar units amb una reducció de la jornada laboral. En comparació amb altres països, la millora salarial va ser particularment rellevant i ràpida. En conseqüència, els empresaris tèxtils catalans van tenir més dificultats que altres en l'adaptació de les seves indústries als canvis en el mercat tèxtil internacional i van patir una pèrdua de competitivitat.

Condicions laborals de l'obrera a la industria catalana / Albert Balcells
Balcells i Gonzàlez, Albert


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 2 (1972) , p. 141-159 : gràf (Política i Economia a la Catalunya del Segle XX) 
Notes a peu de pàgina.

Indústria i ofici: Conflicte social i jerarquies obreres a la Catalunya tèxtil (1881 - 1923) / Carles Enrech ; pròleg de Pere Gabriel
Enrech i Molina, Carles


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, [2005]
431 p. : map. , gràf. ; 23 cm (Ciència i Tècnica, 27. Història) 
Premi Jaume Vicens i Vives d'Història Contemporània de l'Institut d'Estudis Catalans 2003. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic.
ISBN 84-490-2380-7

La indústria tèxtil catalana va ser, fins a la fi de segle XIX, malgrat l'alt grau de modernitat tecnològica de les grans fàbriques, un sector amb un gran pes de la cultura del treball artesanal. Durant la dècada de 1880, aquesta organització del treball va entrar en crisi, entre altres factors per la mecanització del tissatge manual i per la dura competència interna entre fabricants, provocada per les desigualtats en els costos de producció entre el Pla i la Muntanya. Aquesta crisi del model de producció va generar una alta conflictivitat laboral davant les propostes de reforma del treball dels fabricants. La sortida de la crisi va suposar grans canvis en l'organització del treball tèxtil a partir de 1890: al Pla, la feminització i la desorganització del sindicalisme d'ofici; a la Muntanya, la difusió del sistema de colónia industrial, entès com un projecte social paternalista. Aquesta nova organització del treball no només va provocar canvis laborals, sinó que també va posar en relleu els diferents interessos dels treballadors tèxtils: caps obrers, obrers i artesans qualificats, jornalers, etc., i va provocar una esquerda en el característic teixit urbà interclassista de les viles i ciutats industrials, que es va fer més visible durant els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i del pistolerisme.

1890. El primer 1 de maig i la reivindicació de la jornada de 8 hores



En: Quaderns del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 3 (novembre 2002), p. 3-4
Suplement de: L'Avenç : revista d'Història.

Obreros en Barcelona: 1900 - 1910
Sirera Oliag, María José


Universidad de Barcelona. Facultad de Filosofía y Letras, 1959
113 f. : il. ; 30 cm

Un Sector pre-industrial en crisi: el ram de la boteria / Jordi Pradas i Andreu
Pradas i Andreu, Jordi


En: 010182 Història urbana del Pla de Barcelona : Volum I. Barcelona : Ajuntament, 1989. p. 351-366

Notes a peu de pàgina.

Les Condicions de vida i de treball de les dones sabadellenques del primer quart del segle XX / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: 080175 Dona i treball tèxtil. Sabadell, 1900-1960. Sabadell : Museu d'Història de Sabadell : Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, 1999. p. 49-68 : il., gràf.

Bibliografia. Notes.

La Feminització del treball tèxtil a Catalunya (1900 - 1960). Alguns elements d'anàlisi / Montserrat Llonch i Casanovas
Llonch i Casanovas, Montserrat


En: 080175 Dona i treball tèxtil. Sabadell, 1900-1960. Sabadell : Museu d'Història de Sabadell : Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, 1999. p. 35-46 : il., gràf.

Notes.

Dona i treball tèxtil. Sabadell, 1900 - 1960 / Virgínia Domínguez Alvarez
Domínguez Alvarez, Virgínia


En: 080175 Dona i treball tèxtil. Sabadell, 1900-1960. Sabadell : Museu d'Història de Sabadell : Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, 1999. p. 9-33 : il.

Bibliografia. Notes.

Externalització productiva i acció sindical. El cas del Baix Llobregat / Clara Llorens Serrano, Enrico Mora Malo (Dep. Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona)
Llorens Serrano, Clara


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 4 (1998) , p. 111-115 : il. (Articles) 
Notes.

Quan els obrers no volen fer festa pel Dijous Sant / Marc Gilles
Gilles, Marc


En: Al Vent. Terrassa, núm. 58 (març 1983), p. 9-10 : il. (Ara fa 50 anys) 

L'article explica que l'any 1932 els obrers van demanar que les festes que els hi pertocaven entre setmana fossin dimecres de Carnaval, dilluns de Festa Major i el Dia del Llibre, d'aquesta manera Dijous Sant passava a ser laborable i no es celebrà la processó. Aquest fet provocà la reacció de la premsa catòlica de la ciutat.

La jornada de vuit hores: 18 d'agost de 1919 / R.
Ragón i Petit, Baltasar


En: 074704 Recull de premsa. Vol. 1 ; Ragón, Baltasar, [193?]. f. 99


Crònica de la proposta feta el 12 de gener de 1919 pels sindicats tèxtils terrassencs de canvi d'horari a la jornada laboral dels obrers, la qual fou aprovada i regida a partir del 18 d'agost de l'any 1919.

El Uso del tiempo en la ciudad: un enfoque cualitativo y de género / Maria Prats, Maria Dolors Garcia Ramon, Gemma Cànoves
Prats i Ferret, Maria


En: Anales de Geografía de la Universidad Complutense. Madrid, núm. 14 (1995) , p. 63-78
Resum en castellà, anglès i francès.

La realització de jornades dobles o tripless, per part de les dones que compaginen treball productiu i treball reproductiu genera greus problemes de disponibilitat i de gestió del temps. L'estudi de l'oferta horària i de l'ús del temps per part de la població en un barri de Barcelona mostra l'existència de desajustaments importants entre l'oferta i la demanda horària. Els comerços continuen oferint horaris coincidents ambs els horaris de treball de la major part de la població, restringint indirectament l'accés a ells. Aquesta discordança precisa d'una adaptació, d'una actualització de l'oferta horària tradicional per fer-la compatible amb les noves necessitats de la ciutat post-industrial. (A.).